Oriol Cardona: “Tal com està de neu el Pirineu no tenim res a envejar als Alps”

Després de tres curses al Campionat del Món d’Esquí de Muntanya el gironí Oriol Cardona (Banyoles, 23 anys) es troba en tercera posició de la classificació general. La propera cita, la que marca l’equador del calendari de la competició, serà el 22 de febrer a Sicília (Itàlia).

Vas començar la competició guanyant a la Xina i ara vens de completar la tercera prova del Campionat del Món a Puy-Saint-Vincent (França). No t’està anant gens malament, no?
El de França ha estat un dels meus millors resultats, el que m’ha permès recuperar una posició a la classificació general i posar-me en tercer lloc.

Millor del que t’esperaves abans de començar l’any?
Per descomptat, no comptava estar tan bé a aquestes alçades. L’any passat vaig acabar 11è en aquesta mateixa competició.

Això et fa canviar d’objectiu i ser més ambiciós?
Encara que no vulgui és així. Quan comencem intento no posar-me gaires objectius i a mesura que avança la temporada i en funció de la forma física me’ls vaig plantejant. I ara, és clar, veig que em toca anar a pel Campionat del Món.

“Em plantejo objectius a mesura que avança la temporada i ara em toca anar a pel Campionat del Món”


Ho tens a l’abast.
Veig que puc fer-hi un bon paper, i encara que les properes proves no em vagin massa bé no crec que perdi massa posicions.

La cursa de Sicília, a la zona del volcà Etna, requereix una preparació específica?
Jo estic entrenant com sempre, però allà ens trobarem que fins fa ben poc no hi havia neu i sembla que farà força calor. Seran tres curses, perquè a més del mundial també s’hi fan els europeus… veurem com va.

Normalment rendeixes millor quan fa més fred.
Sí, és així, trec millors resultats quan fa mal temps, però espero poder-me adaptar a les condicions que hi hagi.

Tot i la teva joventut, l’experiència acumulada t’està servint per llegir millor les curses?
Això entra dins l’estratègia que planifiquem amb l’entrenador. La setmana passada, a França, em vaig agafar la cursa diferent. Vaig sortir més lent i anava més a la meva, sense tenir massa en compte els rivals, i em va sortir una cursa rodona.

En esquí de muntanya la força física no ho és tot?
En absolut. Hi ha molts factors que hi intervenen i l’estratègia és molt important, perquè en una mateixa cursa les condicions poden variar molt. També et condiciona si les primeres rampes són en pista, on et pots posicionar bé de mica en mica, o si de seguida entres en zona de traça on els avançaments són molt més complicats.

En aquest cas, cal començar fort i entrar dels primers a la traça?
Si vols estar a davant ho has de fer així, però això t’exigeix una arrencada molt potent i pot ser que a mitja cursa ho acabis pagant.

Necessites la competició per sentir-te bé?
(Riu…) Sí, a mi m’agrada molt competir, i com amb millor forma et trobes més ganes tens de competir, i és el que m’està passant ara.

Les lesions t’estan respectant?
Sí, vaig començar molt fort al desembre a la Xina i físicament estic aguantant molt bé. Ara queden dos mesos ben bons i l’objectiu és mantenir aquest nivell de forma, però sense petar.

“Vaig tenir l’oportunitat d’anar a viure als Alps per buscar millorar resultats, però no val la pena”

 

Vertical o Sprint? Amb quina modalitat et quedes?
Des de fa tres o quatre anys plantejo els Sprint com la millor disciplina, en la que em trobo millor. Però també és veritat que estic obtenint bons resultats a les Vertical, amb dues quartes posicions.

Combinaves l’esport amb els estudis d’INEF. Què estàs fent ara?
Després de treure’m l’INEF vaig fer un màster d’entrenament en alçada que vaig acabar l’any passat, i ara estuc estudiant idiomes.

Has vit el Pirineu de Girona? Quin goig que fa amb tanta neu!
Ja ho pots ben dir, amb la nevada que ha caigut hi tenim unes condicions excepcionals que cal aprofitar! Hi entreno sovint per aquí, sobretot a Vallter 2000 i Masella.

És un any de neu com pocs?
Tal com està ara el Pirineu no tenim res a envejar als Alps, t’ho asseguro.

Hi has competit molt allà, fins i tot et vas plantejar quedar-t’hi a viure una temporada, no?
Vaig tenir l’oportunitat de fer-ho, amb l’objectiu de millorar resultats, però ben mirat no val la pena. El Pirineu és molt similar, amb menor mesura de muntanyes però per entrenar i fer bons resultats n’hi ha de sobra.

El que no tenen els Alps és la proximitat amb la Costa Brava, Girona, Barcelona…
Això és un luxe! Quan s’acaba la temporada d’hivern encara pots seguir esquiant un temps, o anar a córrer per Girona o la Garrotxa, baixar a la Costa Brava… Tenim una situació que et permet canviar d’un escenari a un altre sense fer grans desplaçaments.

 

Francesc Solà
Fotos: Ariño Visuals, Dymages.